Zizou Zivie

També es troben petites grans meravelles a l'altra banda del món,  és fàcil adonar-se'n amb Internet.
Un bon dia descobreixo una branca familiar, oblidada des del segle XIX, que continua viva en un país de centre-Amèrica. Arriba un e-mail d'algú que m'ha trobat a la xarxa seguint els mapes genealògics familiars. Ho comprovo i no hi ha dubte possible. Així mateix, ha arribat al meu ordinador un blog original i divertit, que em resulta molt proper tot i que està fet a l'altra banda del món.
De blogs en castellà, n'hi ha tants i els tenim  tan a sobre -per veïnatge- que tendim a no fer-ne gaire cas, o limitar-los en nombre perquè no ens aclaparin. Però, què hem de fer amb els blogs en castellà? (deixar que envaeixin la nostra manera de pensar...?) Hi ha maneres de pensar delimitades idiomàticament?  Preguntes que em faig.
En tot cas, crec que val la pena estar obert i amatent a totes les llengües per a poder accedir a totes les meravelles que el món ens depara. I recomano http://www.zizouzivie.blogspot.com/
Zizou Zivie.

Negoci Universal

El que no és universalitzable, en literatura, és el que no emociona ningú. Allò que qualsevol pot provar de llegir - i no per això és més emocionant - però mai arriba a convèncer. No afecta el trànsit d'idees i sensacions en les xarxes neuronals. És clar que, segons tots els mesuròmetres de Sant Jordi, les vendes compten molt. Però, a mi, el que em val és un fenomen literari anomenat emoció. No és tampoc una qüestió purament estètica. No és només poesia. Té alguna cosa a veure amb l'emoció de la innovació: que s'escrigui una cosa nova, mai vista. No sempre la mateixa proposta de guió, personatges, i paleta de sensacionalisme. No sempre el mateix humor ranci. Ni tan sols la mateixa fugida romàntica endavant. Ja va sent hora que descobrim alguna autoria que escapi dels dogmes de la salsitxa Frankfurt. Malgrat totes les legítimes debilitats funcionarials del gremi de grafòmans, la finalitat de la literatura no és perpetuar l'espècie dels pixa-tinters, sinó aportar mirades diferents a realitats que són canviants. Aportar el contingut diferencial del present. Inventar. La recreació en el mateix és una immoralitat, és còpia, plagi, falta d'imaginació, supervivència, digueu-ne com volgueu. Serveix per triomfar -sense endeutar-se ni econòmica ni intel·lectualment- però és el més immoral que s'ha inventat la indústria del paper literari. En d'altres paraules, que no ens venguin tant de fum. (Vaig a veure què tal és això de "La Lluna en un cove", recomanat)

qui dubta que la naturalesa és sàvia...

El dijous llarder, botifarra menjaré. Els nens surten del recinte escolar i es dirigeixen a algun paratge tradicional. Passen el dia a l'aire lliure, i dediquen la jornada a les activitats lúdiques de tota la vida, corda, pilota, cabanyes, sense necessitat d'homologar.

Doneu-los un troç de bosc i voldran fer una cabanya recollint tota mena de troncs, com més grossos millor.

Acosteu-los als cavalls, i els voldran tocar.

Mostreu-los els porcs, i els voldran atipar de palla.

Perseguiran els ratolins de la granja.

Jugaran amb els gossos dels masovers.

S'acostaran a les vaques.

Intentaran pujar al cim més alt. Transformar l'entorn en funció de les pròpies necessitats.

Els mestres se sentiran gratificats per cada segon que passa, ben empleat, comprovant que l'autonomia dels nens, en l'entorn natural, és fàcilment sostenible. Hauran de vigilar que no saltin el tancat de les vaques o dels cavalls. Que no entrin a la granja després que el pagès tanca la porta. Que no pugin per llocs massa perillosos. Que no es posin de peus a la bassa. Que mengin i recullin totes les deixalles adequadament. Que no tirin pedres als pacients cavalls.

En general, són pocs i simples, els límits que cal imposar, perquè els nens s'adapten naturalment i desenvolupen un alt grau d'autonomia.

Sis hores de sortida en grup, més de setanta nens, de tres a dotze anys, sense haver de lamentar cap incident.

AIGUA SECA

El nen es queda mirant un arxivador del prestatge més alt, on es pot veure escrit al llom, AIGUA, en rotulador blau, i pregunta: allà què hi ha? Aigua seca? Com un verb irregular, una forma de l’aigua...