El dijous llarder, botifarra menjaré. Els nens surten del recinte escolar i es dirigeixen a algun paratge tradicional. Passen el dia a l'aire lliure, i dediquen la jornada a les activitats lúdiques de tota la vida, corda, pilota, cabanyes, sense necessitat d'homologar.
Doneu-los un troç de bosc i voldran fer una cabanya recollint tota mena de troncs, com més grossos millor.
Acosteu-los als cavalls, i els voldran tocar.
Mostreu-los els porcs, i els voldran atipar de palla.
Perseguiran els ratolins de la granja.
Jugaran amb els gossos dels masovers.
S'acostaran a les vaques.
Intentaran pujar al cim més alt. Transformar l'entorn en funció de les pròpies necessitats.
Els mestres se sentiran gratificats per cada segon que passa, ben empleat, comprovant que l'autonomia dels nens, en l'entorn natural, és fàcilment sostenible. Hauran de vigilar que no saltin el tancat de les vaques o dels cavalls. Que no entrin a la granja després que el pagès tanca la porta. Que no pugin per llocs massa perillosos. Que no es posin de peus a la bassa. Que mengin i recullin totes les deixalles adequadament. Que no tirin pedres als pacients cavalls.
En general, són pocs i simples, els límits que cal imposar, perquè els nens s'adapten naturalment i desenvolupen un alt grau d'autonomia.
Sis hores de sortida en grup, més de setanta nens, de tres a dotze anys, sense haver de lamentar cap incident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada