Negoci Universal

El que no és universalitzable, en literatura, és el que no emociona ningú. Allò que qualsevol pot provar de llegir - i no per això és més emocionant - però mai arriba a convèncer. No afecta el trànsit d'idees i sensacions en les xarxes neuronals. És clar que, segons tots els mesuròmetres de Sant Jordi, les vendes compten molt. Però, a mi, el que em val és un fenomen literari anomenat emoció. No és tampoc una qüestió purament estètica. No és només poesia. Té alguna cosa a veure amb l'emoció de la innovació: que s'escrigui una cosa nova, mai vista. No sempre la mateixa proposta de guió, personatges, i paleta de sensacionalisme. No sempre el mateix humor ranci. Ni tan sols la mateixa fugida romàntica endavant. Ja va sent hora que descobrim alguna autoria que escapi dels dogmes de la salsitxa Frankfurt. Malgrat totes les legítimes debilitats funcionarials del gremi de grafòmans, la finalitat de la literatura no és perpetuar l'espècie dels pixa-tinters, sinó aportar mirades diferents a realitats que són canviants. Aportar el contingut diferencial del present. Inventar. La recreació en el mateix és una immoralitat, és còpia, plagi, falta d'imaginació, supervivència, digueu-ne com volgueu. Serveix per triomfar -sense endeutar-se ni econòmica ni intel·lectualment- però és el més immoral que s'ha inventat la indústria del paper literari. En d'altres paraules, que no ens venguin tant de fum. (Vaig a veure què tal és això de "La Lluna en un cove", recomanat)