Suport universal al paisatge de l'Empordà

Sobre els molins de veritat. 

Ja és casualitat que, als catalans, no se'ns apareguin gegants enlloc de molins de vent, com si no fóssim quixots, i se'ns planten autèntics Mazingers Z a la porta dels nostres pobles, que no es presten a cap confusió possible. 

Aquest és un mal major que, crec, ens amenaça com a espècie a nivell global. La falta de respecte pel desenvolupament equilibrat dels elements que ens envolten. 

Aquí, em semblen poc efectives les armes de la raó. La raó és cega a determinades ones dimensionals de la realitat. M'estimo més parlar com un bruixot, i donar "rienda suelta" a les intuïcions.  

Primer, he de dir que em sembla del tot necessària la intervenció de la figura del bruixot (o savi) de la tribu - segurament és el paper que poden fer les religions i l'autoajuda. És prou tard per parar-se a fer enquestes per esbrinar si la gent és visionària. En canvi, soc de l'opinió que hi ha visionaris de veritat, que entenen, comprenen i llegeixen la naturalesa, el món on viuen. Crec que és genètic, es neix visionari. Com es neix genèticament programat per desenvolupar qualsevol altra habilitat. Després, se'n diu sensibilitat, que és un concepte més proper.

Sense falses modèsties, penso haver-me educat una mica en la matèria. Sovint, el món ens diu coses. Des del punt de vista del bruixot, es podria pensar que és increïble que tothom no ho estigui escoltant. Però, s'ha d'admetre que hi deu haver alguna diferència en la manera de percebre el món. 

Per dir-ho en paraules, s'hauria de fer una mena de conte (potser per això escric contes):

El sol surt i saluda, inundant com un líquid sense massa totes les superfícies. Una moqueta de llum per anar a tot arreu. Deu mil peixos voladors apareixen embarrancats a la platja del Cardón, aletejant. La marea vermella els arrossega fins la sorra, i no hi poden fer res. 

M'he clavat un clau a la planta del peu, fins a l'os. Si no moro del tétanus, tindré una llaga per tota la vida. 

Un gos emmalalteix. El veterinari i el "bruixot" es confonen. La presència dels esperits fa por. Parlo amb el gos, i m'envia un raig lluminós de color verd a través dels ulls, com a últim alè. 

Una gavina s'estavella contra l'asta del ventilador gegant, per acabar d'adobar-ho.

El repte del bruixot, de vegades, és saber interpretar els senyals de la naturalesa, que no sempre parlen un idioma en tres dimensions. Però, és evident que parlen.

Una altra vegada, un nombrós grup de dofins agonitza en platges del mediterrani, aquests no han estat arrossegats per cap marea, com a molt s'han deixat portar. Sembla que la seva mort no vulgui dir res, que el seu acte sigui neutre, només des de la màgia negra es gosa parlar de suïcidi, i ningú se'n recorda que els amics dofins són la mar d'intel·ligents. 

I no, no estaven malalts. No hi ha indicis científics concloents que fos l'estrès pel soroll, o pels dinosaures mecànics i les seves babes greixoses. 

Com és propi d'un bruixot, la casuística de fenomens naturals que ens interpel·len, és el pa de cada dia.

Darrerament, un grup d'homosàpiens que perforava els fons marins va provocar una erupció subaquàtica de petroli. En justa compensació per la descompressió facilitada, un volcà islandès ens va obsequiar amb focs artificials dels cars. Primer manament nuclear: no enterboliràs les aigües sense emmerdar el cel. 

El nucli sempre mana, però fins ara no li havia calgut expressar-se en aquests termes. 

És l'energia, estúpids. Diuen que la millor solució és combinar-la. Igual que bufes sobre la brasa per provocar una flama. Agafes una mica de vent, una mica d'hidrogen, una mica de plutoni, i ja pots continuar al voltant del foc, sense provocar desastres.

Bestieses! Animalades! Ni vent, ni hidrogen, ni plutoni. Alguna autoritat d'ordre màxim hauria de seguir els consells d'un bruixot. I aplicar dràsticament una reducció del consum.

Igual que passem de l'analògic al tdt, però reduint el consum a cada canvi, menys mobles, menys electrodomèstics, menys vehicles, menys llum artificial, menys construcció, menys mobilitat, etc, i és clar, menys nuclears, menys preses, menys molins, etc.

Els economistes ja saben com fer quadrar els números. La resta dels humans continuem subjectes al mateix món rodó que ens dóna la vida. Si no es pot fer d'una altra manera, seran motius de força major. 

Podem escollir diverses maneres de viure en aquest món, però no podem escollir el món.

Arriba fins on arriba, i dóna pel que dóna. 

Què farem per evitar les catàstrofes energètiques? En algun cas puntual, potser podem treure l'energia d'un altre lloc. 

Però, més val començar a estalviar-la, i vigilar-la de prop.